La Billie i el Franck ho tenien tot per viure una vida molt fotuda. Tot, realment...: una infan­tesa infeliç i solitària, en un entorn d?intolerància, i ancorada en la misèria moral i física del quart món.
Fins que heus aquí que un bon dia, en plena adolescència, es coneixen a l?institut. Els ha tocat representar davant la classe una escena d?Amb l?amor no s?hi juga, d?Alfred de Musset. En un moment donat, durant els assajos, la Ca­mille diu al Franck: «Aixeca el cap, Perdican!», i una mica més endavant, el Perdican confessa a la Billie: «Que bonica que ets, Camille, quan els teus ulls brillen!»
I amb aquestes paraules, per primera vegada, aquests dos aneguets lletjos senten que han trobat un amic, potser un amor... Algú en qui confiar per tirar endavant, algú que més enllà dels fracassos o les dificultats, com un estel de la sort, al llarg dels anys els guiarà i els ajudarà a reinventar-se i a no deixar-se vèncer per la desesperança d?un destí incert.
«La Billie, la meva Billie, aquesta princeseta d?infància trencada que s?obre camí en la vida amb un fusell de caça en una mà i Amb l?amor no s?hi juga a l?altra, és la cosa més bonica que m?ha passat des que escric.» Anna Gavalda

L?any 1213, les tropes catalanes van obtenir una victòria aclaparadora a la batalla de Muret i aquest fet va marcar decisivament el seu destí. En poc temps Catalunya es va convertir en un dels grans imperis de l?Europa occidental i amb mà de ferro va imposar la seva hegemonia en els territoris veïns.
Ara, però, vuit-cents anys després, els temps de pau i prosperitat comencen a esvair-se sota l?ombra d?una revolta incipient a Mossaràbia, un petit poble que, tip dels abusos, reclama la independència de Catalunya. El vell Màrius Gal·lè i el seu deixeble, l?agent Bernat de Tallaferro, són els encarregats de dirigir i mobilitzar les forces civils, polítiques i militars, i d?activar la xarxa de la diplomàcia internacional per mirar de sufocar la revolta.
Amb la novel·la Germans del sud, Hèctor Bofill capgira els termes de la història i ens ofereix una epopeia amb molt d?humor que arrossega el lector per un huracà de lluites de po­der i de passions viscerals. La narració d?un conflicte que pot evocar un món fruit d?una imaginació literària desbordant o de la realitat profunda que vivim en el present.
«Els pobles veïns sempre s?acaben fent la guerra. Alguna cosa ens corca per dins i ens demana que torni a emergir el conflicte...»

Fa quatre setmanes i cinc dies que la Bridget surt amb en Mark Darcy i ara ja sap què és viure amb l?home dels teus somnis, sobretot quan és hora de rentar plats. Adelerada per les bridgetmanies de sempre i ara que intenta començar una nova carrera fent entrevistes, no se sap estar de demanar-se mil coses: podrà tornar a canviar de feina?, sobreviurà als trenta-set llibres d?autoajuda que s?ha comprat? I sobretot: on anirà de vacances?
Després de l?èxit d?El diari de Bridget Jones, un fenomen sociològic i editorial arreu del món, les noves peripècies de la Bridget no ens podien fer esperar. Com va dir Nick Hornby: «Helen Fielding és una de les plomes més divertides d?Anglaterra i Bridget Jones una criatura pròpia d?un geni de la comèdia.»

?La seva vida ha canviat, però ella continua sent la mateixa: divertida, caòtica, encantadora, entranyable, boja pels homes, única...?   
¿Què fas quan la teva amiga celebra el seu seixantè aniversari el mateix dia que el teu xicot en fa trenta?
¿Està mal fet mentir sobre la teva edat en una web de cites?
¿És moralment incorrecte dur els teus fills a la perruqueria quan tenen polls?
¿És normal perdre seguidors com més tuiteges?
¿És el mateix anar-te?n al llit amb algú després de dues cites i sis setmanes de sms que casar-te després de dues cites i sis setmanes havent intercanviat cartes en l?època de Jane Austen?Única, inconfusible, intel·ligent, divertida, extraordinària i absolutament inoblidable.

Si bé l?escriptor nord-americà John Williams va rebre el National Book Award, la seva obra ha estat injustament oblidada fins a la recent publicació de Stoner i August. Amb Butcher?s Crossing culminem la recuperació de les seves obres. Ambientada el 1873, quan els bisons començaven a estar en perill d?extinció, Butcher?s Crossing novel·la l?experiència transformadora d?en William Andrews, un jove estudiant de Harvard que un bon dia abandona els estudis i la seguretat de la casa paterna a Boston per intentar «trobar-se a si mateix». Decidit a anar a algun lloc on cap home hagi estat mai, viatja fi ns a un petit poble fronterer del ple oest, Butcher?s Crossing, on s?uneix a una expedició que va a la recerca d?una vall desconeguda i mítica, plena de bisons. Amb la prosa sòbria i elegant que caracteritza John Williams, Butcher?s Crossing desmantella els miratges del somni americà, tot oferint el retrat humà de l?experiència que comporta una vida al marge, envoltada d?una naturalesa salvatge. Novel·la de frontera, novel·la de formació, constitueix una obra senyera dels antiwesterns moderns.
«Dura i implacable però sòbria en el to, Butcher?s Crossing va obrir camí a Cormac McCarthy. És la primera i la millor obra revisionista sobre l?Oest.» The New York Review of Books